Astrofísica

• Un estel a l'ordinador
• Cronòmetres estel·lars
  
• Som pols d'estels
• La matèria fosca potser no és tan fosca

Ves a l'inici

Un estel a l'ordinador (Jordi José i Domingo García)

Com podem caracteritzar els processos físics que tenen lloc als estels des de la Terra? Malauradament, no podem desplaçar-nos-hi per a prendre mesures in situ; ni portar un estel fins al bell mig d’un laboratori.

Com en altres branques de la física, els investigadors del GAA, com ara els professors del grau d’Enginyeria Física Jordi José i Domingo Garcíai Santiago Torres, utilitzen ordinadors per modelitzar els complexos processos físics que tenen lloc en els estels en el decurs del seu periple evolutiu. Aquestes simulacions permeten una aproximació a fenòmens que tenen lloc en condicions extremes, al llindar de la física coneguda. La magnitud d’aquestes simulacions és tal que, sovint, resulten impracticables amb un únic ordinador. Així, els càlculs més complexos es realitzen en el sí de clústers d’ordinadors, o amb superordinadors com el MareNostrum, amb més de 10.000 processadors.

GAA - Grup d'Astronomia i Astrofísica

Cronòmetres estelars (Santiago Torres)

Els estels coneguts com a nanes blanques són les restes d'estels d'un grandària aproximadament igual que el planeta terra. Aquests estels "morts" han acabat el seu combustible termonuclear i es van refredant de manera que cada cop la seva lluminositat és més feble, i el seu color més vermellós. D'aquesta manera mesurant el seu color i lluminositat podem ser capaços de determinar la seva edat d'una manera inequívoca. Per aquesta raó es consideren cronòmetres estel·lars.

Santiago Torres, junt amb Enrique García-Berro, van demostrar però que aquests rellotges van endarrerits. Utilitzant els últims avenços en física de plasmes van demostrar que hi intervenen fenòmens quàntics que no s'havien tingut en compte en un principi, i per tant l'edat d'aquests estels havia estat calculada erròniament.

GAA - Grup d'Astronomia i Astrofísica

Som pols d'estels (Domingo García i Santiago Torres)

Encara que sembli increible els estels xoquen, i ho fan força sovint. Fins i tot a vegades després del xoc els dos estels en formen un de nou més gran en un procés que s'anomena coalescència... i d'aquests xocs en surten alguns dels àtoms de que estem composats. En aquests processos s'assoleixen temperatures altíssimes de l'ordre de milers de milions de graus.

Els investigadors Domingo García i Santiago Torres del GAA investiguen aquests violents processos en que degut a les altes temperatures es sintetitzen àtoms que no existien en els estels originals. Una part d'aquests àtoms pesants són els que formaran els planetes i per tant dels que estem formats cadascú de nosaltres.

La matèria fosca potser no és tan fosca (Santiago Torres)

Desprès de dècades d'investigació, l'origen i naturalesa de la matèria fosca continua essent un misteri. Les estrelles de la nostra Galàxia, al igual que les d'altres galàxies, giren respecte del centre galàctic més ràpidament del que la teoria prediu. Això implica que n'hi ha més matèria de la que veiem, però de que està formada aquesta matèria fosca? Es tracta de partícules exòtiques? microforats negres? A dia d'avui moltes teories s'han proposat, però cap d'elles satisfactòria.

Santiago Torres investigua el paper de les nanes blanques molt velles en la matèria fosca de la Galàxia a partir dels microlens gravitacionals. Aquest fenomen es dona quan la llum d'una estrella molt llunyana es veu augmentada per l'efecte de lent que produeix un objecte massiu que s'interposa entre la font i l'observador. Potser que, al cap i a la fi, la matèria fosca no ho sigui tant.

GAA - Grup d'Astronomia i Astrofísica