Enginyeria Física

Comparteix:

Comunicacions

Ves a l'inici

Lidars (Adolf Comerón i Alejandro Rodriguez)

El lidar (light detection and ranging) és una tecnologia òptica de teledetecció semblant a al radarconvencional, però basat en el làser i que proporciona una alta resolució en distància, amb un ampli ventall d'aplicacions en diferents camps, com per exemple la teledetecció atmosfèrica per a la vigilància i control mediambiental i els estudis climàtics. En un lidar, un telescopi recull part de la llum làser que dispersen les llesques d'atmosfera a mesura que les il·lumina on pols de llum làser en la seva propagació. La llum recollida, que conté informació sobre el volum d'atmosfera que l'ha dispersat, és portada a la superfície activa d'un fotodetector adient que la converteix en un senyal elèctric que s'amplifica, és digitalitza i s'emmagatzema per a una anàlisi posterior.

Al RSLab tenim un lidar atmosfèric que emet en 1064, 532 i 355 nm, i participem en una xarxa europea per l'estudi d'aerosols atmosfèrics, de gran importància en l'estudi del clima. També disposem d'alguns prototips per mesurar la velocitat de blancs sòlids.

RSLab -Remote Sensing Laboratory

Comunicacions òptiques a l'espai lliure (Adolf Comerón, Federico Dios)

L'extensió de las comunicacions inalàmbriques a las freqüències òptiques es pot fer servir per a enllaços de curta distància (en una ciutat, per exemple), i també per a enllaçar satèl·lits i sondes espacials amb les estacions de la Terra. S'espera que permetin millorar varis ordres de magnitud la velocitat de transmissió des de sondes espacials. Al GCO estem desenvolupant un sistema amb detecció coherent.

RSLab - Remote Sensing Laboratory

La banda dels Terahertz (Maria Concepción Santos)

Durant la Segona Guerra Mundial, el desenvolupament del magnetró de cavitat, va ser clau per a poder detectar a temps les amenaces dels enemics. Aquest aparell va permetre la producció eficient d’ones electromagnètiques de longitud d’ona més curta que les de radiodifusió, raó per la qual van rebre el nom de microones, tot i que la seva longitud d’ona és més gran d’un micròmetre. Les microones, a més a més de fer-se servir per escalfar menjar, també es fan servir en múltiples aplicacions, com  teledetecció, identificació de substàncies, satèl·lits, etc.

 

En el RF&MW estudiem les microones i les ones electromagnètiques de la banda inexplorada dels Terahertz. Desenvolupem dispositius i tècniques innovadores per a la generació, propagació, transformació i detecció d’aquestes ones per a diverses aplicacions. A més a més, les combinem  amb la fotònica; els làsers i les fibres òptiques, per crear dispositius i aplicacions amb funcionalitats avançades

RF&MW - Radio Frequency and Microwave Systems, Devices and Materials Group

Comunicacions mòbils eficients (Toni Pascual)

Les comunicacions mòbils es basen en xarxes formades per estacions base que donen servei a terminals mòbils. Un dels problemes que hi ha en aquestes comunicacions és la durada molt limitada de les bateries dels terminals, especialment dels smartphones que necessiten una alta capacitat de càlcul per executar les diferents apps disponibles.

Al Signal Processing and Communications Group (SPCOM) liderem el projecte TROPIC, finançat per la Unió Europea. En aquest projecte, que tracta de xarxes basades en femto-cel·les (on les distàncies entre els terminals mòbils i les estacions base són petites) investiguem com utilitzar múltiples antenes, tant als mòbils com a les estacions base, per reduir el cost energètic de les comunicacions. A més, es desenvolupen estratègies d’assignació de recursos i de tasques de computació a les estacions base per poder descarregar i disminuir la quantitat de càlcul a executar per part dels “smartphones”, tenint sempre en compte explícitament els recursos energètics, el consum i l’estat de les bateries dels terminals mòbils,

SPCOM - Signal Processing and Communications Group

Electromagnetisme Computacional: un problema amb mil milions d'incògnites (Juan Manuel Rius)

L'Electromagnetisme Computational cobreix les tècniques de modelització dels fenòmens de radiació i difracció d'ones electromagnètiques quan aquestes interaccionen amb objetes de geometria complexa. Té aplicacions en el software de simulació de antenes, radars, dispositius de comunicacions en satèl·lits, vaixells o avions, circuits passius de microones, radiació de telèfons mòbils i la seva interacció amb el cos humà, etc.

El grup de recerca AntennaLAB està especializat en els mètodes per resoldre els sistemes equacions lineals amb milions d'incògnites que s'obtenen en discretizar les equacions integrals del camp eléctromagnétic. El nostre grup treballa en algorismes que poden implementar-se en un PC, però altres grups que treballen amb superordinadors han aconseguit resoldre problemes amb mil milions d'incògnites.

AntennaLAB - Grup d'Antenes i Sistemes Radio